Blog dels amics de @BiblioBellvitge: 2012

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

LA BIBLIOTECA LA FEM ENTRE TOTS.
FES LA TEVA RECOMANACIÓ ONLINE AQUÍ

http://bit.ly/2uwMEiP

Violetas de marzo de Philip Kerr

Llegida el 13 de novembre de 2012


Violetas de marzo es la primera novel·la de la sèrie protagonitzada pel detectiu berlinès Bernie Gunther. El seu autor, l'escriptor escocès Philip Kerr, la va publicar l'any 1989. A continuació va escriure dues més, publicades el 1990 i el 1991, que constitueixen la trilogia anomenada Berlin noir. Kerr va recuperar el personatge l'any 2006 amb un nova novel·la. Des de llavors n'ha escrit tres més.

Bernie Gunther és un exinspector de la kripo, la policia criminal alemanya, que va decidir deixar el cos el 1933 quan els nazis van pujar al poder. Fart de les purgues ideològiques que duien a terme, es va establir com a detectiu privat. Gunther es un detectiu privat de novel·la negre "de llibre". D'altres personatges li retreuen si la seva semblança amb els seus homònims de ficció es real o només un posat.

Gunther és dur, irònic, sarcàstic a vegades, i amb un humor negre terrible. Antic soldat a la primera guerra mundial, odia els nazis i les "violetes de març", les persones que s'han afiliat al partit després de la seva pujada al poder. Però també odia amb la mateixa força els socialistes i els comunistes. Es un incrèdul que només  intenta sobreviure. En el Berlín que està a punt d'hostatjar el jocs olímpics del 1936, el seu negoci principal consisteix en trobar persones desaparegudes, la major part de les quals son jueus. Llavors un ric industrial el contracte per investigar l'assassinat de la seva filla. El que no sap Gunther és que això el portarà a entrar en contacte amb el pitjor del món criminal de Berlín, i amb els elements més perillosos del tercer reich. La seva pròpia vida correra perill. A partir d'aquesta peripècia policíaca, Kerr ens ofereix un retrat viu i alhora inquietant de la vida al Berlín dels anys 30.

A Violetas de marzo destaca la informació que ens dona l'autor sobre els primers moments de l'aparell repressiu nazi, especialment de la Gestapo, la policia política secreta. És un tema del que es pot trobar molta informació a Internet en qualsevol idioma.

Entre els més accessibles teniu l'article sobre la Gestapo de la wikipedia.

 També podeu consultar l'entrada sobre la Gestapo del portal Artehistoria, el portal de difusió de la llengua espanyol, l'art i la Història de la Junta de Castella i Lleó.

Imatge del camp de concentració de Dachau
Molt interessant resulta aquest programa de la cadena de pagament especialitzada en història The History Channel. El reportatge s'inclou dins la sèrie Historias del Tercer Reich i s'anomena Gestapo. Té tres episodis, però només us deixo l'enllaç al primer, anomenat El origen, que tracta del període 1933-1939. Està penjat al Youtube en quatre parts:

Part 1
Part 2
Part 3
Part 4


També te un paper destacat a la novel·la el camp de concentració de Dachau, el primer que van obrir els nazis, i que serví de model per tots els altres. Podeu consultar l'article sobre el camp a la wikipedia, i també la seva fitxa a l'Enciclopèdia de l'Holocaust mantinguda pel Museu de l'Holocaust dels Estats Units, amb seu a Washington.

En canvi, no hi ha massa informació sobre Philip Kerr en Castellà. La seva pàgina web oficial només està en anglès. Hi ha diverses webs de fans de força qualitat, però també estan en anglès.

Philip Kerr fotografiat davant de la porta de
Brandenburg a Berlín
El millor que es pot trobar són diverses entrevistes que li han fet alguns mitjans de comunicació espanyols aprofitant les seves visites a l'estat, ja sigui per promocionar les seves novel·les, o per recollir algun premi.

La revista Que leer, va publicar una entrevista amb Kerr el 19 d'octubre de 2009. El suplement cultural del diari ABC, va publicar-ne una altra el 24 d'octubre del 2009.

Sobre la Violetas de marzo en concret podeu consultar l'article que li dedica lecturalia, la xarxa social de literatura i comunitat de lectors. És molt interessant la guia de lectura que van elaborar els companys del club de lectura "El grito" de la biblioteca provincial d'Albacete quan la van llegir l'any 2009.

Per conèixer una mica millor al nostre autor, podeu veure el video d'aquesta conferència que va donar Philip Kerr a la Universitat Internacional Menendez Pelayo a Santander, el 19 de juny de 2012. Es fa una mica llarga perquè no hi havia traducció simultània, i cada pregunta i resposta havien de ser traduïdes pel traductor, però sempre és interessant sentir parlar l'autor de la novel·la.




I com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem elaborat nosaltres.

La mano de Fátima d'Ildefonso Falcones

Llegida el 25 de setembre de 2012

La mano de Fátima és la segona novel·la de l'advocat i escriptor barceloní Ildefonso Falcones, que fou publicada l'any 2009. La seva primera novel·la, La catedral del mar, fou un inesperat èxit de vendes. Va ser la més venuda del Sant Jordi de l'any en que fou publicada, el 2006, i la més venuda a tot l'estat espanyol el 2007.

La mano de Fátima ens narra la vida d'Hernando, un morisc granadí, des de la seva joventut en un poble de les Alpujarres, fins a l'expulsió de la seva gent d'Espanya, l'any 1609. A través dels ulls d'Hernando assistirem a les injustícies que es cometien contra la seva gent i a l'opressió a que se'ls sotmetia. Veurem la gran rebel·lió de les Alpujarras de l'any 1568, el seu fracàs i el destarrament forçat dels moriscs granadins al regne de Castella. Hernando en concret serà desterrat a Còrdova. Allà veurem els darrers anys de la comunitat morisca a la península ibèrica i la pressió a que foren sotmesos fins a la definitiva expulsió.

De la mateixa manera que en la seva primera novel·la, Falcones barreja a La mano de Fátima, la història amb les peripècies del protagonista, sent difícil de dir si es tracta d'una novel·la purament històrica o d'una novel·la d'aventures ambientada en un marc històric. Tot i això s'ha de reconèixer l'esforç de Falcones per mantenir-se fidel als fets històrics, el que no el priva de donar al seu protagonista una vida ben moguda, amb dos grans amors, aventures, misteris, espionatge i traïcions. En conjunt tenim una novel·la molt ben escrita i molt entretinguda, que manté en constant tensió al lector que sempre desitja llegir més. A la vegada ens presenta una relat força versemblant del que foren els darrers anys dels moriscs espanyols.

Localitats on s'alçaren els moriscos durant la rebel·lió
de les Alpujarras. Font: wikipedia

Ildefonso Falcones fotografiat a
 l'església de Santa Maria del Mar
Tractant-se d'un episodi de la història d'Espanya, és evident que tenim molta informació sobre els moriscs. Com sempre els articles de la wikipedia sobre els moriscsla rebel·lió de les Alpujarras, i l'expulsió dels moriscs, són força entenedors i en aquest cas bastant complerts. També és interessant aquest artícle amb voluntat polèmica, que l'escriptor Juan Goytisolo va publicar l'any 2009, quart centenari de l'expulsió dels moriscs, al diari El País anomenat Moriscos, la historia incomoda

Amb un to ja més acadèmic trobem el llibre de Mikel de Epalza, un dels més importants arabistes espanyols i gran expert en el tema morisc, Los moriscos antes y después de la expulsión, que és pot consultar en línia a la biblioteca digital universal, portal mantingut per les biblioteques públiques argentines.

Encara que sigui un text llarg i farragòs, escrit al segle XVI, crec que es interessant d'adjuntar aquí l'enllaç a una de les fonts històriques principals sobre la rebel·lió de les Alpujarras la Historia de la rebelión y castigo de los moriscos de las Alpujarras, de Luis de Mármol Carvajal, un oficial de l'exèrcit espanyol que participa en la guerra de les Alpujarras.Es pot consultar el text complert en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

També podeu consultar aquest reportatge del canal HIstoria anomenat La expulsión de los moriscos. Te una durada d'una mica menys d'una hora i és molt interessant. Inclou entrevistes a diversos historiadors especialitzats en el tema.



Sobre Ildefonso Flacones la millor informació que hi ha a la xarxa és la que proporciona la seva pàgina web oficial. Inclou una breu biografia i entrevistes en premsa i televisió. També es poden llegir en línia les primeres pàgines de les seves dues novel·les. Com la biografia és una mica curta, també us deixo l'enllaça a l'article sobre ell que hi ha a la wikipedia. Tampoc és molt extens, però si que detalla una mica més la biografia. De les entrevistes televisives que podeu trobar a la seva web, m'ha semblat molt interessant aquesta que us deixo. La van fer al programa Página 2 de televisió espanyola.


Com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem fet sobre la novel·la

A la ciutat d'or i argent de Kenizé Mourad

Llegida el 26 de juny de 2012

A la ciutat d'or i argent és la tercera, i de moment darrera, novel·la publicada per l'escriptora i periodista francesa Kenizé Mourad. La novel·la es publicà a França l'any 2010 i ja s'ha traduït a una multitud d'idiomes.

La novel·la ens narra la vida de la begum de Lucknow, Hazrat Mahal, una de les avantpassades de Kenizé Mourad, la qual és filla del rajà de Lucknow i una princesa otomana. Hazrat Mahal va ser una de les principals dirigents de l'anomenat "motí dels sipais", la revolta de les tropes indígenes de l'exèrcit britànic de l'Índia l'any 1857. Ella era la quarta esposa del rei d'Awadh, recentment deposat pels anglesos i enviat a l'exili. Decidida a liderar la lluita del seu poble per la independència i en contra dels abusos dels colonitzadors britànics, va nomenar rei el seu fill i es va posar al capdavant del regne ajudada pel fidel rajà Jai Lal, el cap de l'exèrcit d'Awadh.

A partir de la vida de la begum, Kenizé Mourad ens acosta al que fou aquell conflicte, un dels més decisius en la història de l'Índia contemporània. Veurem quines foren les seves causes: l'arrogància dels europeus envers una cultura antiga i sofistica, a la qual menystenien i que volien canviar per la força. També l'explotació que patien les classes baixes, camperols i artesans, alhora que intentaven reduir la influència dels grans terratinents. A començaments de 1857 l'Índia era un polvorí a punt d'esclatar. Finalment, veurem el desenvolupament del conflicte, les dificultats per crear un front comú contra els anglesos entre tots els àntics regnes, i la derrota final.
Palau de Secundra Bag, a Lucknow, tal i com va quedar desprès
de la conquesta britànica. El motí  dels sipais fou un dels primers
conflictes bèlics a ser documentat fotogràficament

Desgraciadament, no hi ha molta informació en castellà sobre la rebel·lió del 1857.  No obstant això, l'article de la wikipedia és bastant complet i de força qualitat.

A la revista  Tiempo de hoy, hi ha un breu article que explica una mica els motius que van portar els sipais a sublevar-se.

Més interessant és aquest enllaç amb les primeres 14 pàgines del llibre La rebelión de la India en 1857 de F. W. Rawding. El document es troba a la pàgina web de google books, la pàgina de google on es poden consultar llibres electrònics o escanejats. Algunes editorials, com Akal, editorial d'aquest llibre, permeten veure una part dels seus llibres a títol promocional. És el que passa amb aquest llibre, el qual es pot comprar. des de la pròpia pàgina web.

Encara que molt breu, és molt interessant llegir el testimoni d'una persona involucrada en els fets. Elisa Greathed era l'esposa del comissionat britànic de la ciutat de Meerut, a prop de Nova Delhi. Va escriure diverses cartes durant el setge que patiren les tropes angleses a la ciutat, i les publicà amb posterioritat. Una d'elles està traduïda a la pàgina web de la Universidad Nacional de La Plata, a Argentina. És tracta de la descripció de l'inici de la revolta a Meerut.

Tot i que només es troba en anglés, no m'he pogut resistir a posar-vos l'enllaç a una altra font de primera mà. En aquest cas es tracta del diari de Lady Inglis, l'esposa del comandant britànic de la guarnició de Lucknow durant la rebel·lió. Lady Inglis va escriure un diari del setge de Lucknow que publicà posteriorment. Aquí el trobareu en la seva totalitat

Kenizé Mourad
Al contrari que altres escriptors, Kenizé Mourad no té pàgina web oficial, ni bloc o pàgina de facebook, de manera que no hi ha cap web de referència sobre ella. Tampoc hi ha massa informació en general. Potser el més interessant, tot i que molt curt, és l'article a la wikipedia, que es pot complementar amb la seva biografia de la pàgina especialitzada mcnbiografias

El que sí es poden trobar són moltes entrevistes amb ella a la premsa espanyola. Algunes són ben recents, fruit de la seva gira promocional de A la ciutat d'or i argent. Us deixo les que va fer amb La razónEuropapress, i la més interessant i llarga, amb la revista Que leer.



Per als més agosarats, i pels que entenguin el francès, us deixo un vídeo promocional de la novel·la que va gravar la Kenizé Mourad


Com a curiositat us deixo una llista de pel·lícules. L'Índia colonial va ser una de les fonts d'inspiració del cinema d'aventures clàssic de Hollywood. Moltes pel·lícules estaven ambientades a l'Índia, i més d'una va reflectir-hi el motí dels cipais, entre elles El capitán King o Rifles de Bengala. Podeu consultar la llista a aquesta pàgina web de cinèfils Quintadimension

I com sempre, podeu consultar la guia de lectura que hem fet de la novel·la




Khadjí-Murat de Lev Tolstoi

Llegida el 8 de maig de 2012

Khadjí-Murat és una novel·la pòstuma de Lev Tolstoi. Es publicà l'any 1912, dos després de la mort del seu autor. Sembla ser que va començar a treballar-hi ja als anys 50 del segle XIX, mentre servia com a sots-oficial d'artilleria al Caucas, i no la va completar fins als darrers anys de la seva vida.

L'obra narra els darrers mesos de la vida del líder guerriller Khadjí-Murat. Es traca d'un dels homes de confiança de l'imam Xamil, el líder dels miurids, guerrers de les muntanyes del Caucas que han decidit començar una yihad contra els russos per expulsar-los del seu país. la novel·la comença quan Khadjí-Murat fuig després de tenir un enfrontament amb Xamil. Aconsegueix arribar a les línies russes, però la seva família queda en mans de l'imam. El seu pla és covencer els comandants russos que l'ajudin a rescatar la seva família. A canvi els ofereix el seu suport en la lluita contra Xamil.

Khadjí-Murat segons un gravat rus
 del segle XIX. Font: wikimedia commons

A partir d'aquest fet, Tolstoi ens presenta un fresc extraordinari del que fou aquell conflicte. Veurem els atacs de les guerrilles de Xamil, les represàlies russes, la duresa del clima i el terreny, la difícil vida dels soldats, la política russa d'atreure's a caps locals per lluitar contra els miurids. I, sobretot, com sempre en Tolstoi, veurem desfilar una munió de personatges retratats amb tanta penetració psicològica que ens els fa tremendament vius: soldats, guerrillers, generals, oficials, jugadors, fins i tot el propi Xamil o el tsar Nicolau I desfilen per les pàgines de Khadjí-Murat com si que estiguessin davant nostre.

Desgraciadament no hi ha massa informació publicada en català o castellà sobre la conquesta russa del Caucas, un conflicte que s'allargà quasi cinquanta anys, entre 1817 i 1859, i que suposà a per l'Imperi Rus un enorme esforç en homes i diners. Les fonts més accessibles són els artícles de la Wikipedia. Podeu consultar els que tracten  del propi Khadjí-Murat, de Xamil, i de la Guerra del caucas. També hi ha un article força interessant sobre la Guerra del caucas al portal webislam, mantingut per la Junta Islámica Española, i que conté interessants articles, tant sobre l'Islam com d'altres religions.

Us deixo també un mapa actual de la regió del caucas. S'hi poden observar algunes de les ciutats on es localitza la novel·la, com Tblisi o Grozny
Mapa de gogràfic i polític de la regió del Caucas. Font: wikimedia commons

Sobre Tolstoi hi ha molta més informació a la xarxa, però es tracta majoritàriament d'articles de contingut molt acadèmic. Entre els més accessibles tenim l'article de la wikipedia. Més curta, però bastant completa, és la biografia sobre Tosltoi de la pàgina web biografiasyvidas. A la xarxa social Lecturalia, un portal on els usuraris comenten obres literàries, també hi ha un interessant apartat sobre Tolstoi, amb una breu biografia, alguns articles, i comentaris de les seves obres principals.

Si anem als recursos multimèdia, un dels més interessants és aquesta biografia de Tolstoi que està penjada a youtube en sis parts:
Tolstoi fotografiat a Yasnaya Poliana l'any 1908.
 Font: wikimedia commons 

1a part
2a part
3a part
4a part
5a part
6a part

També podeu consultar la nostra guia de lectura de Khadjí-Murat en aquest enllaç: Guia de lectura de Khadjí-Murat

Pels que voleu seguir gaudint de l'obra de Tolstoi, heu de saber que la majoria ja dels seus llibres ja estan lliures de drets d'autor i es poden trobar a la xarxa. Es poden llegir, per tant, de manera gratuïta. A la pàgina web wikisource, la "biblioteca" lliure de drets de la fundació wikipèdia, hi trobem tres novel·les de Tolstoi:
Guerra y paz, Ana Karenina, i La muerte de Iván Ilich

Galíndez de Manuel Vázquez Montalbán


Llegida el 28 de febrer de 2012

Galíndez és una novel·la de l'escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalban, publicada el 1990, i amb la qual guanyà dos prestigiosos premis: el Premi Nacional de Literatura l’any 1991 i el Premi Europeu de Literatura l’any 1992. Galíndez és una novel·la històrica original. No utilitza les tècniques habituals del genere. En lloc d'explicar-nos simplement la història de Galíndez, Vázquez Montalban ens narra dues històries paralel·les: d'una banda el procés que portà al segrest i mort de Jesús Galíndez a la seva casa de la Cinquena Avinguda de Nova York, a mans del dictador dominicà Leonidas Trujillo, de l'altra la investigació que una estudiant nord-americana, Muriel Colbert,  realitza sobre el Galíndez per a la seva tesi doctoral. Les investigacions de Colbert la duran als llocs on va viure Galíndez, i, sense ella voler-ho, remourà el complot que va dur Galíndez a la tomba. Es tracta d'una novel·la històrica narrada amb la tècnica de la novel·la negra, cosa que no ens pot sorprendre en un mestre consumat d'aquest genere com es Manuel Vázquez Montalban.

Sobre Jesús de Galíndez una de les fonts d'informació de més fàcil accés és l'article de la Wikipedia
Jesús Galíndez
Jesús Galíndez a la Wikipedia

També es pot consultar l'article de l'enciclopedia Auñamendi, editada per la "Fundació Societat d'Estudis Bascos", que està molt centrada en la seva vessant d'escriptor i de polític del PNV
Jesus Galíndez a Auñamendi

Més centrat en les seves activitats a l'Amèrica Llatina, també es pot consultar l'article de Ecured, la wiki cubana que pretén substituir a la Wikipedia a l'Illa caribenya.
Jesus Galíndez a Ecured

Encara que sigui molt llarg, crec que és molt interessant que mireu aquest documental de l'any 2002 de la directora navarresa Ana Díez i titulat Galíndez. La duració és de una hora i vint minuts. S'entrevista a personatges directament relacionats amb el cas, com ara l'inspector de la polícia de Nova York que va dur la investigació. També apareix el propi Vázquez Montalbán parlant de Jesús Galíndez. Si teniu temps i paciència us el recomano, és la millor introducció al cas Galíndez que hi ha. Us deixo l'enllaç
http://www.youtube.com/watch?v=8QbSZlGij9k


Manuel Vázquez Montalbán
Sobre Manuel Vázquez Montalbán també hi ha un bon article a la wikipedia 
Manuel Vázquez Montalban a la Wikipedia

La millor informació a la Xarxa sobre l'autor, però, és la d'aquesta pàgina web d'un fan http://vespito.net/mvm/
És una autèntica mina d'informació, que inclou articles de, i sobre l'autor, resenyes de les seves novel·les, entrevistes a la ràdio i la televisió, i d'altres.

Són interessants especialment, aquests dos articles on Vázquez Montalbán parla directament de la novel·la que ara ens ocupa, Galíndez:
http://vespito.net/mvm/galindez.html, publicat a El País, el 19 de febrer de 1990.
http://vespito.net/mvm/galindez00.html, publicat a El País, el 22 de setembre de 2002.

Com sempre també podeu consultar la nostra guia de lectura de Galíndez.

Finalment, us deixem dos recursos sobre Manuel Vázquez Montalbán elaborats per companys d'altres biblioteques:

- Un itinerari virtual per la Barcelona de Manuel Vázquez Montalbán, realitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona.

- El bloc Pepe Carvalho i els llibres elaborat per la biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet