Blog dels amics de @BiblioBellvitge: Khadjí-Murat de Lev Tolstoi

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

LA BIBLIOTECA LA FEM ENTRE TOTS.
FES LA TEVA RECOMANACIÓ ONLINE AQUÍ

http://bit.ly/2uwMEiP

Khadjí-Murat de Lev Tolstoi

Llegida el 8 de maig de 2012

Khadjí-Murat és una novel·la pòstuma de Lev Tolstoi. Es publicà l'any 1912, dos després de la mort del seu autor. Sembla ser que va començar a treballar-hi ja als anys 50 del segle XIX, mentre servia com a sots-oficial d'artilleria al Caucas, i no la va completar fins als darrers anys de la seva vida.

L'obra narra els darrers mesos de la vida del líder guerriller Khadjí-Murat. Es traca d'un dels homes de confiança de l'imam Xamil, el líder dels miurids, guerrers de les muntanyes del Caucas que han decidit començar una yihad contra els russos per expulsar-los del seu país. la novel·la comença quan Khadjí-Murat fuig després de tenir un enfrontament amb Xamil. Aconsegueix arribar a les línies russes, però la seva família queda en mans de l'imam. El seu pla és covencer els comandants russos que l'ajudin a rescatar la seva família. A canvi els ofereix el seu suport en la lluita contra Xamil.

Khadjí-Murat segons un gravat rus
 del segle XIX. Font: wikimedia commons

A partir d'aquest fet, Tolstoi ens presenta un fresc extraordinari del que fou aquell conflicte. Veurem els atacs de les guerrilles de Xamil, les represàlies russes, la duresa del clima i el terreny, la difícil vida dels soldats, la política russa d'atreure's a caps locals per lluitar contra els miurids. I, sobretot, com sempre en Tolstoi, veurem desfilar una munió de personatges retratats amb tanta penetració psicològica que ens els fa tremendament vius: soldats, guerrillers, generals, oficials, jugadors, fins i tot el propi Xamil o el tsar Nicolau I desfilen per les pàgines de Khadjí-Murat com si que estiguessin davant nostre.

Desgraciadament no hi ha massa informació publicada en català o castellà sobre la conquesta russa del Caucas, un conflicte que s'allargà quasi cinquanta anys, entre 1817 i 1859, i que suposà a per l'Imperi Rus un enorme esforç en homes i diners. Les fonts més accessibles són els artícles de la Wikipedia. Podeu consultar els que tracten  del propi Khadjí-Murat, de Xamil, i de la Guerra del caucas. També hi ha un article força interessant sobre la Guerra del caucas al portal webislam, mantingut per la Junta Islámica Española, i que conté interessants articles, tant sobre l'Islam com d'altres religions.

Us deixo també un mapa actual de la regió del caucas. S'hi poden observar algunes de les ciutats on es localitza la novel·la, com Tblisi o Grozny
Mapa de gogràfic i polític de la regió del Caucas. Font: wikimedia commons

Sobre Tolstoi hi ha molta més informació a la xarxa, però es tracta majoritàriament d'articles de contingut molt acadèmic. Entre els més accessibles tenim l'article de la wikipedia. Més curta, però bastant completa, és la biografia sobre Tosltoi de la pàgina web biografiasyvidas. A la xarxa social Lecturalia, un portal on els usuraris comenten obres literàries, també hi ha un interessant apartat sobre Tolstoi, amb una breu biografia, alguns articles, i comentaris de les seves obres principals.

Si anem als recursos multimèdia, un dels més interessants és aquesta biografia de Tolstoi que està penjada a youtube en sis parts:
Tolstoi fotografiat a Yasnaya Poliana l'any 1908.
 Font: wikimedia commons 

1a part
2a part
3a part
4a part
5a part
6a part

També podeu consultar la nostra guia de lectura de Khadjí-Murat en aquest enllaç: Guia de lectura de Khadjí-Murat

Pels que voleu seguir gaudint de l'obra de Tolstoi, heu de saber que la majoria ja dels seus llibres ja estan lliures de drets d'autor i es poden trobar a la xarxa. Es poden llegir, per tant, de manera gratuïta. A la pàgina web wikisource, la "biblioteca" lliure de drets de la fundació wikipèdia, hi trobem tres novel·les de Tolstoi:
Guerra y paz, Ana Karenina, i La muerte de Iván Ilich

6 comentaris:

  1. Salut a tot-hom.
    Estic llest per començar a llegir K-M després d'un pròleg dens, breu i molt ilustratiu signat per H.Bloom que he tingut la sort de trobar al meu exemplar del llibre.
    Aquest Bloom en sap un munt i deu haver llegit tones de literatura pq obre portes amb facilitat i et deixa veure l'ànima i els ossos d'en L. Tolstoi. Us ho recomano. Em conformaria de gaudir un 10% del que anticipa a la resenya. Col-lateralment intueixo la seva preocupaciò per las formes canòniques que Wpèdia em confirmen.
    Vet ací que descobrirem tant per part del rus com del jueu/americà. Fins aviat. J.J.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, moltes gràcies pel teu comentari. Com tu assenyales Harold Bloom, crític literari nord-americà que es feu famòs pel seu llibre "el cànon occidental", considera que "Khadjí-Murat" és la millor novel·la curta mai escrita. No m'atreviria a dir tant, però si que es una magnífica novel·la curta d'un autor que va dominar com pocs aquest genere. Estic segur que tots la disfrutarem

      Elimina
  2. Bones a tots,

    A día de hoy estoy en la página 152 del libro, y realmente me parece muy profundo. Ver y sentir como un guerrero se abraza al enemigo en busca de ayuda para luchar contra su entonces compañero de batalla y así recuperar a su familia. Nunca mejor dicho...la sangre de tu propia sangre tira mucho, y en ese sentido las guerras, religiones y orgullo quedan a un lado. Khadjí-Murat claudica por su familia, pero con gusto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ali, muchas gracias por tu comentario, y perdón por la tardanza en responder. Sin duda tienes razón, uno de los aspectos más interesantes de la novela es hacernos entender por que un guerrero convencido de su causa puede convertirse en un traidor. Es evidente que ante la vida de los seres queridos los ideales quedan en segundo plano.

      Elimina
  3. Ja l'he llegit i m'ha agradat, però estic lluny d'afirmar que "és la millor, etc. etc." Aquest petit cabdill àvar estava molt condicionat pel aconteixements de la seva propia vida que passava massa depressa. Realment bons els capítols on descriu el tsar i en Xamil, donan una clara idea de com eren i com els veia en Tolstoi.
    Encara sorprén més el fet que coneixent tot això els governants rusos no hi aprenen i 180 anys després es fiquen en l'embolic afgà. Ja ho comentarem. Gràcies per proposar aquest llibre, sense el llibrefòrum bellvitgí no sabria de la seva existència.
    Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, moltes gràcies pel teu comentari. Coincideixo amb tu en que potser és excessiu considerar-la la millor novel·la curta de la història, i també coincideixo en que els capítols sobre els dos grans caps de la guerra, el Tsar i Xamil són els millors. Allà és on Tolstoi dona el millor de si mateix, la penetració psicològica dels personatges; la capacitat de fer-nos entendre per que algú pensa com pensa i fa el que fa. Te la capacitat de fer-nos-els terriblement propers i comprensibles

      Elimina

Benvingut/da al blog de la Biblioteca Bellvitge.
Comenta tot el que consideris oportú: