Blog de la Biblioteca Bellvitge: de maig 2017

Tu hi tens la paraula

Tu hi tens la paraula!

LA BIBLIOTECA LA FEM ENTRE TOTS.
FES LA TEVA RECOMANACIÓ ONLINE AQUÍ

http://bit.ly/2uwMEiP

dimarts, 23 de maig de 2017

La Sara ens recomana , 1Q84


Troba'l a la Biblioteca Bellvitge

Qui sóc?
Em dic Sara Rozas. Estudio a la universitat i treballo, així que tinc poc temps per llegir. Les estones que tinc són al transport públic o a la nit abans d'anar a dormir.

Què recomano?
1Q84, de Haruki Murakami.

Per què?
És un autor únic, no he trobat mai cap altre autor que expliqui aquest tipus d'històries. És un llibre molt especial, no és la típica història d'amor. Té un estil esbojarrat i no és versemblant però té un perquè, un sentit i una raó de ser.

A qui li pot interessar?
A adolescents i gent adulta, tant si són dones com homes.

Quan el vaig llegir?
Fa uns dies, la novel·la és el gènere que llegeixo habitualment.
Com el vaig descobrir?
M'ho van recomanar i vaig decidir llegir la seva primera novel·la, Escolta la cançó del vent.

He llegit altres llibres de l'autor?
Sí, bastants. Un dels que més em va agradar va ser: Kafka a la platja.

Quin és el proper llibre  que tinc a la tauleta de nit?
Ara no tinc cap a la ment. Vaig venint a la biblioteca i vaig agafant. Sobretot, novel·les d'intriga i misteri.

dimecres, 17 de maig de 2017

El Cristian recomana Rimas y Leyendas



Llegeix Rimas y Leyendas a les biblioteques de L'Hospitalet.

Cristian Castellano és autor de  El valor de una sonrisa, novel·la que explica el procés de maduració d’un jove a través de diverses experiències vitals. Aprofitant la presentació que va fer del seu llibre a la Biblioteca Bellvitge, vam demanar-li que recomanés un llibre i que ens en parlés una mica del seu.

Qui sóc?
Em dic Christian Castellano. Sóc del barri de Bellvitge. Acostumava a estudiar a la biblioteca quan feia el batxillerat i la carrera de psicologia. Sóc psicòleg clínic i escriptor.

Què recomano?
Rimas y Leyendas, de Gustavo Adolfo Bécquer.

Per què?
És un llibre que em va marcar l’adolescència i que em va fer reflexionar. M’agrada com l’autor s’enfronta al desamor i les desgràcies. I també les frases lapidàries que deixava anar.

A qui li pot interessar?
A tothom que tingui una sensibilitat especial.

Quan el vaig llegir?
Quan tenia 16 o 17 anys. De fet, va ser el primer llibre de poesia que vaig llegir.
Ara, Cristian, passem a parlar una mica del teu llibre. La meva professió n’ha influït en la redacció?
Doncs sí, és una història de creixement personal camuflada en una novel·la, de manera que a partir d’una història el lector pugui madurar com a persona. He combinat les meves dues passions: la psicologia i l’escriptura. A més, la vaig escriure mentre estudiava la carrera.

Com se’m va acudir la trama?
No ho sabria dir. Sóc una persona creativa, amb moltes històries i mons al meu cap. De fet, ara ja escric una segona novel·la i ja tinc al cap d’altres. El llibre el vaig encetar amb disset anys i suposo que van ser coses que em van passar a mi –sobre la vida, l’amor, l’amistat...- i que les vaig projectar a la novel·la.

Com es pot transmetre una visió optimista a persones que han patit desgràcies o pèrdues? Es pot veure això en el llibre?
El protagonista evoluciona des d’un vessant pessimista, negativa i depressiva. A la vida, els nostres pensaments determinen com ens sentim: podem mirar el terra brut o el cel amb un sol lluent. En el llibre llegirem com canvia la manera de pensar del personatge.

Quin és el proper llibre  que tinc a la tauleta de nit?
No ho sé encara, però ara llegeixo El espejo, de Paloma Luna Crespo i Manuel Mota Cadenas.

dilluns, 8 de maig de 2017

En Gabriel ens recomana Tiempo de matar

Troba'l a la biblioteca


Qui sóc?
Em dic Gabriel Villanova Trepat i sóc veí de Bellvitge. Estic jubilat però he treballat en el món de l'ensenyament. Sóc molt aficionat a la lectura i per aquesta raó vinc sovint a la biblioteca.

Què recomano?
Recomano la novel·la de John Grisham Tiempo de matar.

Per què?
Perquè suscita interès des de la primera pàgina i t'enganxa per saber com acaba. És un retrat del sud d'Estats Units on el tema racial encara no està resolt i hi ha encara molt racisme. A més, em va agradar molt com representa la feina dels advocats.

A qui li pot interessar?
Al tothom que li agradi la novel·la de suspens i d'advocats, però també a tots els interessats en el tema racial.

Quan me l'he llegit?
Me'l vaig llegir durant el darrer mes d'abril.

Com el vaig conèixer? 
Primer el vaig veure en un aparador d'una llibreria i ja em va cridar l'atenció. Ara el vaig tornar a veure a la biblioteca, vaig llegir les solapes i me'l vaig endur en préstec.

Conec a l'autor? 
Sí, he llegit altres llibres del mateix autor. És un gènere que m'agrada molt perquè hi ha suspens i una trama d'investigació a través del paper de l'advocat, no policíaca.

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
La confesión i En legítima defensa, tots dos del mateix autor: John Grisham.