Blog de la Biblioteca Bellvitge: Narrativa espanyola

Tu hi tens la paraula

Tu hi tens la paraula!

LA BIBLIOTECA LA FEM ENTRE TOTS.
FES LA TEVA RECOMANACIÓ ONLINE AQUÍ

http://bit.ly/2uwMEiP
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Narrativa espanyola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Narrativa espanyola. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de maig de 2017

El Cristian recomana Rimas y Leyendas



Llegeix Rimas y Leyendas a les biblioteques de L'Hospitalet.

Cristian Castellano és autor de  El valor de una sonrisa, novel·la que explica el procés de maduració d’un jove a través de diverses experiències vitals. Aprofitant la presentació que va fer del seu llibre a la Biblioteca Bellvitge, vam demanar-li que recomanés un llibre i que ens en parlés una mica del seu.

Qui sóc?
Em dic Christian Castellano. Sóc del barri de Bellvitge. Acostumava a estudiar a la biblioteca quan feia el batxillerat i la carrera de psicologia. Sóc psicòleg clínic i escriptor.

Què recomano?
Rimas y Leyendas, de Gustavo Adolfo Bécquer.

Per què?
És un llibre que em va marcar l’adolescència i que em va fer reflexionar. M’agrada com l’autor s’enfronta al desamor i les desgràcies. I també les frases lapidàries que deixava anar.

A qui li pot interessar?
A tothom que tingui una sensibilitat especial.

Quan el vaig llegir?
Quan tenia 16 o 17 anys. De fet, va ser el primer llibre de poesia que vaig llegir.
Ara, Cristian, passem a parlar una mica del teu llibre. La meva professió n’ha influït en la redacció?
Doncs sí, és una història de creixement personal camuflada en una novel·la, de manera que a partir d’una història el lector pugui madurar com a persona. He combinat les meves dues passions: la psicologia i l’escriptura. A més, la vaig escriure mentre estudiava la carrera.

Com se’m va acudir la trama?
No ho sabria dir. Sóc una persona creativa, amb moltes històries i mons al meu cap. De fet, ara ja escric una segona novel·la i ja tinc al cap d’altres. El llibre el vaig encetar amb disset anys i suposo que van ser coses que em van passar a mi –sobre la vida, l’amor, l’amistat...- i que les vaig projectar a la novel·la.

Com es pot transmetre una visió optimista a persones que han patit desgràcies o pèrdues? Es pot veure això en el llibre?
El protagonista evoluciona des d’un vessant pessimista, negativa i depressiva. A la vida, els nostres pensaments determinen com ens sentim: podem mirar el terra brut o el cel amb un sol lluent. En el llibre llegirem com canvia la manera de pensar del personatge.

Quin és el proper llibre  que tinc a la tauleta de nit?
No ho sé encara, però ara llegeixo El espejo, de Paloma Luna Crespo i Manuel Mota Cadenas.

divendres, 29 de juliol de 2016

La Pilar ens recomana El año sin verano

Troba'l a la biblioteca


Qui sóc?
Em dic Pilar Pérez i estic jubilada. He treballat a la biblioteca i el meu hobby és llegir, em relaxa moltíssim.

Què recomano?
Recomano la novel·la El año sin verano de Carlos del Amor.

Per què?
Perquè em va fascinar. És la història d'un escriptor i periodista que es queda sense vacances perquè ha d'escriure un llibre. Un dia es troba unes claus que obren els apartaments del seu edifici i quan entra dins va imaginant-se qui i com és qui hi viu. 

A qui li pot interessar?
Al públic en general, ja que és un llibre molt amè i es llegeix molt ràpidament perquè la història t'enganxa.

Quan me l'he llegit?
Fa un parell de setmanes.

Com el vaig conèixer? 
Vaig agafar-lo en préstec perquè era una novetat i malgrat que no coneixia a l'autor em va atreure el resum del llibre. 

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Historia de un canalla de Julia Navarro.