Blog de la Biblioteca Bellvitge: Rimas y Leyendas

Tu hi tens la paraula

Tu hi tens la paraula!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rimas y Leyendas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rimas y Leyendas. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de maig de 2017

El Cristian recomana Rimas y Leyendas



Llegeix Rimas y Leyendas a les biblioteques de L'Hospitalet.

Cristian Castellano és autor de  El valor de una sonrisa, novel·la que explica el procés de maduració d’un jove a través de diverses experiències vitals. Aprofitant la presentació que va fer del seu llibre a la Biblioteca Bellvitge, vam demanar-li que recomanés un llibre i que ens en parlés una mica del seu.

Qui sóc?
Em dic Christian Castellano. Sóc del barri de Bellvitge. Acostumava a estudiar a la biblioteca quan feia el batxillerat i la carrera de psicologia. Sóc psicòleg clínic i escriptor.

Què recomano?
Rimas y Leyendas, de Gustavo Adolfo Bécquer.

Per què?
És un llibre que em va marcar l’adolescència i que em va fer reflexionar. M’agrada com l’autor s’enfronta al desamor i les desgràcies. I també les frases lapidàries que deixava anar.

A qui li pot interessar?
A tothom que tingui una sensibilitat especial.

Quan el vaig llegir?
Quan tenia 16 o 17 anys. De fet, va ser el primer llibre de poesia que vaig llegir.
Ara, Cristian, passem a parlar una mica del teu llibre. La meva professió n’ha influït en la redacció?
Doncs sí, és una història de creixement personal camuflada en una novel·la, de manera que a partir d’una història el lector pugui madurar com a persona. He combinat les meves dues passions: la psicologia i l’escriptura. A més, la vaig escriure mentre estudiava la carrera.

Com se’m va acudir la trama?
No ho sabria dir. Sóc una persona creativa, amb moltes històries i mons al meu cap. De fet, ara ja escric una segona novel·la i ja tinc al cap d’altres. El llibre el vaig encetar amb disset anys i suposo que van ser coses que em van passar a mi –sobre la vida, l’amor, l’amistat...- i que les vaig projectar a la novel·la.

Com es pot transmetre una visió optimista a persones que han patit desgràcies o pèrdues? Es pot veure això en el llibre?
El protagonista evoluciona des d’un vessant pessimista, negativa i depressiva. A la vida, els nostres pensaments determinen com ens sentim: podem mirar el terra brut o el cel amb un sol lluent. En el llibre llegirem com canvia la manera de pensar del personatge.

Quin és el proper llibre  que tinc a la tauleta de nit?
No ho sé encara, però ara llegeixo El espejo, de Paloma Luna Crespo i Manuel Mota Cadenas.