L'Emi recomana El Viatge fantàstic de Dalí

L'Emi a la Sala Infantil de la Biblioteca

Qui sóc?
Sóc l'Emi Martínez, veïna de Bellvitge. Vinc sovint a la Biblioteca perquè m'agrada molt llegir. 

Què recomano?
El llibre El Viatge fantàstic de Dalí, de Carlos Esteve González.

Per què?

Recomano la seva lectura en primer lloc per les seves il·lustracions i en segon lloc perquè està explicada de tal manera que m'ha ajudat a conèixer la història del pintor i aprendre a valorar els seus quadres.

Per què el vaig agafar en préstec? 
Fa temps vaig agafar en préstec aquest llibre perquè necessitava informació sobre Dalí. Ara, l'he tornat a agafar perquè els hi vull ensenyar als meus fills, la meva filla està fent Batxillerat artístic, i perquè tenim pensat anar a visitar el Museu Dalí a Figueres properament i el llibre està molt ben explicat.

A qui li pot interessar?
El llibre, tot i que és per al públic infantil, pot interessar tant a nens com a adults, ja que a mi m'ha fet descobrir el caràcter i l'obra de Dalí.

Renovem el blog!!! Ara, tu hi tens la paraula!!

Al nou blog de la Biblioteca Bellvitge tu seràs el protagonista!

Per això, volem que vinguis i ens recomanis qualsevol document que tinguem: un llibre, un còmic, una revista, un DVD, un CD... o bé, un espai, una sala, una col·lecció o tot allò que t'agradi de la biblioteca. Vine, fes la teva recomanació i comparteix-la!

T'hi esperem!

Poesia social al carrer

Aquest dissabte, 16 d'abril, d’11:30 a 14h, a la Plaça de la Cultura, davant la Biblioteca Bellvitge, tindrà lloc el recital Poesia social, organitzat amb la col·laboració del Racó poètic de l’Hospitalet. 

“La nostra poesia és social i existencial. També política. Dissentim. No ens agrada el que veiem i no volem romandre en silenci. Tenim la paraula per dir-ho i la ràbia per expressar-ho.Al centre del barri de Bellvitge, dignificat per la lluita d'obrers i veïns, al costat de l'únic temple que els poetes venerem, la Biblioteca pública.”

La loca de la casa de Rosa Montero

Data de la tertúlia, dimarts 24 de novembre.

A partir d’una cita de Santa Teresa de Jesús, que va escriure que “La imaginació és la boja de la casa”, la periodista i escriptora Rosa Montero signa aquest llibre que és una barreja entre novel·la, assaig i autobiografia. L’autora de llibres tan coneguts com Te trataré como una reina, Bella y oscura o El corazón del Tártaro, en 19 capítols que són petites històries, narra fragments de la seva pròpia vida amb literatura i vides alienes. La loca de la casa és un llibre que ens permet descobrir que, per exemple, el gran Goethe adulava als poderosos fins a extrems ridículs, que Tolstoi era un energumen o que la pròpia Montero, amb vint anys, tenir un surrealista i divertit romanç amb un conegut actor de Hollywood. Els temes del llibre, entre d'altres qüestions, dónen una visió dels reptes més importants que ha d'afrontar un escriptor al llarg de la seva carrera. De La loca de la casa El Mundo ha dit que l'escriptora "ens regala, amb la seva ardent defensa i intuïtiva exploració de la memòria fermentada com a imaginació feta paraula, el seu millor llibre, de radical modernitat literària per la seva superació dels gèneres en el seu mestissatge d'autobiografia real i imaginària i assaig construïts amb tècniques de novel·lar i, per tantes qualitats que enriqueixen el seu compendi de vida i literatura".
L'autora, és filla d'un banderillero i d'una mestressa de casa, va estudiar periodisme i psicologia. Va col·laborar amb grups de teatre independent, alhora que començava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Pueblo, etcètera.)

Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País, en el qual va ser redactora cap del suplement dominical durant 1980-1981.
El primer llibre de ficció, la novel·la Crónica del desamor, va aparèixer en 1979. En els anys posteriors ha publicat una dotzena d'elles, a més de relats i obres dirigides als nens. La hija del caníbal (1997) va ser portada al cinema amb el mateix nom pel mexicà Antonio Serrano.
La seva obra, tant de periodista com de narradora, ha merescut premis importants, nacionals i estrangers. Ha estat traduïda a una vintena d'idiomes.
Entre els seus llibres es troben Te trataré como una reina (1983), Bella y oscura (1993) y El corazón del tártaro (2001).

Hombres sin mujeres de Haruki Murakami

Data de la tertúlia, dimarts 27 d'octubre.

Hombres sin mujeres és el títol del darrer llibre de l'escriptor japonès Haruki Murakami. Traduït al català com a Homes i dones es tracta, en aquest cas, d'un volum de narracions: set relats escrits durant els dos últims anys i que es poden entendre com variacions sobre el tema d'homes abandonats per dones. En concret sobre la soledat que precedeix o que segueix a la relació amorosa. A Hombres sin mujeres es parla de diverses coses que, en el fon, són la mateixa: "homes que han perdut a una dona, o que la seva relació ha estat marcada pel desacord, son incapaços d'establir una comunicació plena amb la seva parella, o veuen estranyament interrompuda la seva historia d'amor". D'altres "experimenten amors turmentats i no correspostos o, fins i tot, com el relat protagonitzat per una metamorfosi kafkiana, desconeixen encara els mecanismes de l’afecte i del sexe”. Tot que, com passa sovint, en realitat les protagonistes dels relats són les dones que, misterioses, “irrompen a la vida dels homes per desaparèixer, deixant una petjada impossible d’esborrar a la vida d’aquells que les han estimat". O dels que, com a mínim, ho van intentar. Un llibre que, només per relats com Sherezade o Kino, paga la pena de llegir. 

L'AUTOR

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) és un dels pocs autors japonesos que han donat el salt d'escriptor de prestigi a autor amb grans vendes en tot el món. Ha rebut nombrosos premis, entre ells el Noma, el Tanizaki, el Yomiuri, el Franz Kafka o el Jerusalem Prize, i el seu nom sona reiteradament com a candidat al Nobel de Literatura. A Espanya, ha merescut el Preu Arzobispo Juan de Sant Clement, l'Ordre de les Arts i les Lletres, concedida pel Govern espanyol i el Premi Internacional Catalunya 2011. Entre els seus molts llibres publicats destaquen Tòquio blues, Norwegian Wood i Els anys de peregrinació del noi sense color, que en poques setmanes va vendre un milió d'exemplars en Japon.

Día de perros d'Alicia Giménez Bartlett

Data de la tertúlia, dimarts 16 de juny.

Día de perros és el segon llibre de la saga sobre Petra Delicado (inspectora de policia destinada a Barcelona que apareix per primera vegada en Ritos de muerte, 1996, l'autoria de la qual es deu a Alicia Jiménez Bartlett) i comença amb la troballa d'un home apallissat i sense identificació que és traslladat inconscient a l'hospital de Valle Hebron. Abans de morir és reconegut pel seu gos Espanto, portat d'amagat a l'hospital per la inspectora. L'animal porta a Petra i al seu company Fermín Garzón a un camp d'entrenament on coneixen a la adiestradora Valentina Cortés. Gràcies a la seva ajuda i a la d'Ángela Chamorro, una llibretera especialitzada en temes canins, Delicado i el seu company troben més pistes. Els rastres els dirigeixen primer cap a una suposada xarxa de lladres de gossos de carrer venuts als hospitals i empreses farmacèutiques per a l'experimentació i després a Rescat Dog, una empresa dedicada a recuperar cans desapareguts. Conforme avança la recerca al lector se li obre l'ambient cruel de les baralles clandestines de gossos organitzades en els magatzems en la Zona Franca. Algú roba gossos de races agressives de diversos criadors a la província de Barcelona per usar-los com a espàrring en les citades lluites.

 L'autora

Alicia Giménez Bartlett, nascuda a Almansa el 10 de juny de 1951 és una escriptora resident a Barcelona. Va estudiar filologia espanyola a la Universitat de València. El 1975 es traslladà a Barcelona, on es doctorà en literatura espanyola per la Universitat de Barcelona.

L'any 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit (Seix Barral, 1984). El 1996 aparegué el primer volum de la seva popular sèrie policíaca protagonitzada per la inspectora Petra Delicado. Aquesta sèrie consta fins a l'actualitat de vuit novel·les, i ha estat traduïda a diversos idiomes. L'any 1999 les aventures de Petra Delicado van donar vida a una sèrie televisiva protagonitzada per Ana Belén i Santiago Segura. 

L'any 2011 Alicia Giménez va guanyar la 67a edició del Premi Nadal amb la novel·la Donde nadie te encuentre, que relata la història de la guerrillera del maquis Teresa Pla Messeguer (la Pastora).