Blog dels amics de @BiblioBellvitge

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

LA BIBLIOTECA LA FEM ENTRE TOTS.
FES LA TEVA RECOMANACIÓ ONLINE AQUÍ

http://bit.ly/2uwMEiP

Al morir Don Quijote, recomanat pel Paco

Troba'l a la teva biblioteca


Qui sóc?
Em dic Paco Arias (madrileny de naixement i hospitalenc d’adopció), sóc un aficionat a la bona lectura (aquella que es practica al teu racó favorit, amb el silenci de la solitud i la tranquil·litat de saber que res t’interromprà  en les següents hores) i em produeix un plaer enorme llegir aquelles obres que són capaces de mostrar-nos les grandeses i misèries humanes.

Què recomano?
Recomano el llibre d'Andrés Trapiello Al morir don Quijote.

Per què?
Perquè aquest any es celebra el 400è aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, i el llibre és un homenatge que fa l'autor al món del Quixot.

A qui li pot interessar?
Li pot interessar a tots aquells que ja hagin llegit El Quixot i tinguin la curiositat de saber què els hi va passar a la resta de personatges després de la mort del Quixot, segons la imaginació de Trapiello.

Quan me l'he llegit?
El vaig llegir fa uns anys i recordo que vaig gaudir molt amb la seva lectura.

Per què el vaig agafar en préstec? 
Perquè és un autor que m'interessa molt, tot i que m'interessa més com a poeta i com a escriptor de dietaris (els seus famosos Salón de pasos perdidos).

Conec a l'autor?
Sí. He llegit també les novel·les Los amigos del crimen perfecto, Noche y día; la seva biografia sobre Cervantes; la seva obra poètica i algun dels volums dels seus diaris. 

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Tinc pendent de llegir varis: les novel·les exemplars de Cervantes; els assajos de Montaigne; però em falta temps per poder llegir-les amb la calma que es mereixen. Potser aquest estiu trobo el moment. I també m’agradaria rellegir El Quixot.



L'Emi recomana El Viatge fantàstic de Dalí

L'Emi a la Sala Infantil de la Biblioteca

Qui sóc?
Sóc l'Emi Martínez, veïna de Bellvitge. Vinc sovint a la Biblioteca perquè m'agrada molt llegir. 

Què recomano?

El llibre El Viatge fantàstic de Dalí, de Carlos Esteve González.

Per què?
Recomano la seva lectura en primer lloc per les seves il·lustracions i en segon lloc perquè està explicada de tal manera que m'ha ajudat a conèixer la història del pintor i aprendre a valorar els seus quadres.

Per què el vaig agafar en préstec? 

Fa temps vaig agafar en préstec aquest llibre perquè necessitava informació sobre Dalí. Ara, l'he tornat a agafar perquè els hi vull ensenyar als meus fills, la meva filla està fent Batxillerat artístic, i perquè tenim pensat anar a visitar el Museu Dalí a Figueres properament i el llibre està molt ben explicat.

A qui li pot interessar?

El llibre, tot i que és per al públic infantil, pot interessar tant a nens com a adults, ja que a mi m'ha fet descobrir el caràcter i l'obra de Dalí.

Renovem el blog!!! Ara, tu hi tens la paraula!!


Al nou blog de la Biblioteca Bellvitge tu seràs el protagonista!


Per això, volem que vinguis i ens recomanis qualsevol document que tinguem: un llibre, un còmic, una revista, un DVD, un CD... o bé, un espai, una sala, una col·lecció o tot allò que t'agradi de la biblioteca. Vine, fes la teva recomanació i comparteix-la!
T'hi esperem!

Poesia social al carrer




Aquest dissabte, 16 d'abril, d’11:30 a 14h, a la Plaça de la Cultura, davant la Biblioteca Bellvitge, tindrà lloc el recital Poesia social, organitzat amb la col·laboració del Racó poètic de l’Hospitalet. 

“La nostra poesia és social i existencial. També política. Dissentim. No ens agrada el que veiem i no volem romandre en silenci. Tenim la paraula per dir-ho i la ràbia per expressar-ho.Al centre del barri de Bellvitge, dignificat per la lluita d'obrers i veïns, al costat de l'únic temple que els poetes venerem, la Biblioteca pública.”

La loca de la casa de Rosa Montero

Data de la tertúlia, dimarts 24 de novembre.


A partir d’una cita de Santa Teresa de Jesús, que va escriure que “La imaginació és la boja de la casa”, la periodista i escriptora Rosa Montero signa aquest llibre que és una barreja entre novel·la, assaig i autobiografia. L’autora de llibres tan coneguts com Te trataré como una reina, Bella y oscura o El corazón del Tártaro, en 19 capítols que són petites històries, narra fragments de la seva pròpia vida amb literatura i vides alienes. La loca de la casa és un llibre que ens permet descobrir que, per exemple, el gran Goethe adulava als poderosos fins a extrems ridículs, que Tolstoi era un energumen o que la pròpia Montero, amb vint anys, tenir un surrealista i divertit romanç amb un conegut actor de Hollywood. Els temes del llibre, entre d'altres qüestions, dónen una visió dels reptes més importants que ha d'afrontar un escriptor al llarg de la seva carrera. De La loca de la casa El Mundo ha dit que l'escriptora "ens regala, amb la seva ardent defensa i intuïtiva exploració de la memòria fermentada com a imaginació feta paraula, el seu millor llibre, de radical modernitat literària per la seva superació dels gèneres en el seu mestissatge d'autobiografia real i imaginària i assaig construïts amb tècniques de novel·lar i, per tantes qualitats que enriqueixen el seu compendi de vida i literatura".
L'autora, és filla d'un banderillero i d'una mestressa de casa, va estudiar periodisme i psicologia. Va col·laborar amb grups de teatre independent, alhora que començava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Pueblo, etcètera.)

Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País, en el qual va ser redactora cap del suplement dominical durant 1980-1981.
El primer llibre de ficció, la novel·la Crónica del desamor, va aparèixer en 1979. En els anys posteriors ha publicat una dotzena d'elles, a més de relats i obres dirigides als nens. La hija del caníbal (1997) va ser portada al cinema amb el mateix nom pel mexicà Antonio Serrano.
La seva obra, tant de periodista com de narradora, ha merescut premis importants, nacionals i estrangers. Ha estat traduïda a una vintena d'idiomes.
Entre els seus llibres es troben Te trataré como una reina (1983), Bella y oscura (1993) y El corazón del tártaro (2001).



Hombres sin mujeres de Haruki Murakami

Data de la tertúlia, dimarts 27 d'octubre.


Cubierta de: Hombres sin mujeres
Hombres sin mujeres és el títol del darrer llibre de l'escriptor japonès Haruki Murakami. Traduït al català com a Homes i dones es tracta, en aquest cas, d'un volum de narracions: set relats escrits durant els dos últims anys i que es poden entendre com variacions sobre el tema d'homes abandonats per dones. En concret sobre la soledat que precedeix o que segueix a la relació amorosa. A Hombres sin mujeres es parla de diverses coses que, en el fon, són la mateixa: "homes que han perdut a una dona, o que la seva relació ha estat marcada pel desacord, son incapaços d'establir una comunicació plena amb la seva parella, o veuen estranyament interrompuda la seva historia d'amor". D'altres "experimenten amors turmentats i no correspostos o, fins i tot, com el relat protagonitzat per una metamorfosi kafkiana, desconeixen encara els mecanismes de l’afecte i del sexe”. Tot que, com passa sovint, en realitat les protagonistes dels relats són les dones que, misterioses, “irrompen a la vida dels homes per desaparèixer, deixant una petjada impossible d’esborrar a la vida d’aquells que les han estimat". O dels que, com a mínim, ho van intentar. Un llibre que, només per relats com Sherezade o Kino, paga la pena de llegir. 


L'AUTOR

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) és un dels pocs autors japonesos que han donat el salt d'escriptor de prestigi a autor amb grans vendes en tot el món. Ha rebut nombrosos premis, entre ells el Noma, el Tanizaki, el Yomiuri, el Franz Kafka o el Jerusalem Prize, i el seu nom sona reiteradament com a candidat al Nobel de Literatura. A Espanya, ha merescut el Preu Arzobispo Juan de Sant Clement, l'Ordre de les Arts i les Lletres, concedida pel Govern espanyol i el Premi Internacional Catalunya 2011. Entre els seus molts llibres publicats destaquen Tòquio blues, Norwegian Wood i Els anys de peregrinació del noi sense color, que en poques setmanes va vendre un milió d'exemplars en Japon.