Blog dels amics de @BiblioBellvitge

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

LA BIBLIOTECA LA FEM ENTRE TOTS.
FES LA TEVA RECOMANACIÓ ONLINE AQUÍ

http://bit.ly/2uwMEiP

Dispara, jo ja sóc mort la recomanació de l'Hortensia

Troba el llibre a la biblioteca


Qui sóc?
Em dic Hortensia Ulloa, sóc veïna de Bellvitge i sempre vinc a la biblioteca a buscar un llibre concret, normalment el que m'han recomanat les meves filles. M'agrada llegir novel·les, especialment històriques i porto un registre dels llibres que llegeixo a l'any. 

Què recomano?
Recomano el llibre de Julia Navarro Dispara, jo ja sóc mort.

Per què?
Perquè és molt bo. Et trobes amb moltes sorpreses. El relat s'explica a través d'una noia que li fa una entrevista al protagonista que explica la seva història i la de la seva família i a través d'aquesta entrevista es van produint moltes sorpreses. Està escrit amb un estil molt fàcil de llegir i que enganxa des de la primera pàgina.  

A qui li pot interessar?
A qualsevol persona que vulgui llegir bones històries.

Quan me l'he llegit?
No fa massa, fa un mes aproximadament.

Per què el vaig agafar en préstec? 
Perquè me'l van recomanar les meves filles.

He llegit més llibres de l'autora?
Sí! I un dels millors llibres que llegit: Dime quién soy

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Un llibre que es diu La luz de las islas púrpuras de Doris Cramer, la historia de dues germanes a l'Àfrica del Nord al segle XVI. 

En Jaume recomana el còmic L’Àrab del futur

Troba'ls a la biblioteca


Qui sóc?
Em dic Jaume Vilarrubí, hospitalenc de tota la vida i militant de qualsevol lectura, en especial de la de còmics (però també pot estar bé un prospecte mèdic). També em tornen boig el bàsquet (sobretot quan el practicava) i el jazz (encara que sóc incapaç de tocar bé ni un clàxon). Sóc bibliotecari a Gavà i tinc la sort de poder gaudir molt de la meva feina. Crec que tot va començar quan volia llegir els cartells dels comerços quan era petit i no sabia llegir, després em vaig indignar quan em vaig aprendre l’abecedari i vaig descobrir que la H no es pronuncia, quina estafa! Després van venir els còmics i els no còmics, i ja ningú em va aturar: Delibes, Hermann Huppen, Monzó, Pratt, Vázquez Montalbán, Carlos Giménez, Elvira Lindo, Frederick Peeters...

Què recomano?
Recomano apassionadament les dues parts de L'Àrab del futur de Riad Sattouf. Un còmic editat per Salamandra que ens explica la història d'un nen ros i ben ros, a la Líbia de Gadafi i a la Síria de Hafez el Asad.

Per què?
Per moltes raons, d'entrada per la capacitat de l'autor de conjugar una biografia sorprenent de manera hilarant i alhora emotiva. El discurs, però, no és absent d'un marcat accent crític, més o menys velat però estès amb enorme elegància. El dibuix sintètic i caricaturesc encaixa com un guant amb el text. El color bitonal encara ajuda més a agafar un to d'opereta. A més, està avalat per un munt de premis i seleccions de diversos països.

A qui li pot interessar?
A qualsevol lector sense complexos, amb sentit de l'humor i amb ganes de conèixer la misèria humana i les estructures de poder.

Quan me l'he llegit?
La primera part quan va sortir, farà potser un any. I aquesta segona tot just l'he acabat ara.

Per què el vaig agafar en préstec? 
Conec l'anterior obra publicada de Sattouf i vaig sintonitzar amb ell des del primer moment amb la seva manera de filtrar la decadència humana a través de l'humor. Crec que la seva màxima deu ser: comencem a riure'ns de nosaltres abans que ho faci algú altre.

Llegeixo habitualment còmics?
Sí! El gènere biogràfic sempre m'ha interessat i amb el còmic he descobert que les grans històries sovint estan amagades dins de persones anònimes i discretes a qui has d'anar a trobar (o sinó, llegiu Los surcos del azar, de Paco Roca). 

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Doncs tinc moltíssimes ganes de començar Perramus d'Alberto Breccia i Juan Sasturian. Per a mi, l'autèntica gran novetat del passat Saló del Còmic de Barcelona. Una obra publicada per primer cop el 1985 i que mai s'havia publicat aquí completa. En una nit de lluna plena un esquadró de la mort descobreix l'amagatall d'un grup dissidents polítics (que tant podrien ser xilens com argentins). Perramus abandona els seus companys refugiant-se en una casa de barrets on tres prostitutes li oferiran escollir el pal·liatiu al seu sentiment de culpa: el plaer, la fortuna o l'oblit. Perramu escull aquest últim. Pròximanent el trobareu en un munt de biblios!

Hotel Mediterráneo, la recomanació de la Míriam

Troba el llibre a la Biblioteca

Qui sóc?
Em dic Míriam Muñoz i llegeixo mentre escolto música. El llibre és com un company de vida, amb la lectura m'he repassat a mi mateixa i he après molt. Visc a L'Hospitalet de Llobregat i vinc molt sovint a la Biblioteca.

Què recomano?
Recomano el llibre d'Alejandro Pedregosa, Hotel Mediterráneo.

Per què?
Perquè té una trama molt bona sobre la violència de gènere. El llibre ens parla d'un refugi on les víctimes de maltractaments troben protecció.  Tot i que el final del llibre em va decebre una mica, perquè queden temes a l'aire, sense tancar-se, recomano la novel·la perquè em va agradar molt l'argument.

A qui li pot interessar?
A les dones en general. És una història sobre la realitat de moltes dones que són víctimes de la violència de gènere.

Quan me l'he llegit?
Durant aquest mes de maig.

Per què el vaig agafar en préstec? 
Perquè vaig veure el llibre a l'expositor i em va cridar l'atenció la portada. Vaig llegir la contraportada i em va interessar molt.

Conec a l'autor?
Fins ara no, tot i que m'agradaria llegir més llibres escrits per ell. 

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
El llibre de Marceliano Galiano El aroma de Arrayan, una novel·la ambientada en la Granada del segle XV.

En Jordi recomana Mujeres

Troba'l a la biblioteca


Qui sóc?
Em dic Jordi Lorenzo i sóc un apassionat autodidacte de la lectura i l'escriptura. M'interessen les humanitats perquè permeten desenvolupar el pensament crític. No estic en contra de les noves tecnologies i nous suports per llegir, però a mi m'agrada el llibre en paper, el seu tacte i la seva olor.

Què recomano?
Recomano el llibre Mujeres d'Eduardo Galeano.

Per què?
Perquè és un autor que sempre escriu molt liberalment i amb molt sentiment de temes dels quals habitualment no se'n parla. Com en aquest llibre que parla de les dones que sempre estan en segon pla. S'aprèn molt del que diu.

A qui li pot interessar?
A tothom, fins i tot a la gent jove.

Quan me l'he llegit?
Fa un parell d'anys.

Com el vaig conèixer? 
Perquè és un autor de la meva generació i vinculat amb Amèrica Llatina.

Conec a l'autor?
Sí, i m'agrada molt. A casa tinc alguns llibres seus com El libro de los abrazos.  

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Un d'Ernst Jünger que es titula Acercamientos, sobre l'experiència pròpia de l'autor amb les drogues i l'art.

La recomanació de l'Ana és La mujer habitada

Troba el teu llibre a la biblioteca


Qui sóc?
Em dic Ana Pérez, tinc 38 anys i sóc de Bellvitge. Fa 4 anys que visc a Madrid i sempre que vinc a visitar a la meva família, vinc a la @BiblioBellvitge. La seva llum, la decoració, l'àmplia i variada oferta d'activitats i de llibres, pel·lícules... fan que la consideri la millor biblioteca que he conegut... i he viscut a diferents ciutats i conegut moltes biblioteques!

Què recomano?
Recomano el llibre de Gioconda Belli, La mujer habitada.

Per què?
Perquè personalment m'ha marcat molt. El que reflecteixen els personatges de la novel·la m'ha deixat una petjada espiritual i ha ressonat en la meva identitat.

A qui li pot interessar?
A algú que se senti atret per Amèrica Llatina, el colonialisme i el paper dels indígenes. És una història de passió i lluita.

Quan me l'he llegit?
Fa uns cinc o sis anys.

Com el vaig conèixer? 
Va ser un regal que em van fer: un noi basc que tenia molt interès en les lluites del dèbil contra el fort.

Conec a l'autora?
Sí, he llegit la seva poesia. 

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Mensaje urgente para las mujeres, de Jean Shinoda Bolen, una crida a totes les dones a unir-se per salvar el món.

Minimalario recomanat per en Jaume

Troba el llibre a la biblioteca


Qui sóc?
Em dic Jaume Centelles, mestre de l'Escola Sant Josep el Pi de l'Hospitalet de Llobregat. He col·laborat molt en el món de la lectura des de l'escola, actualment ho faig també amb l'editorial Cruïlla i amb la revista Mi Biblioteca, on faig una col·laboració trimestral. 

Què recomano?
Recomano el llibre de Pinto & Chinto Minimalario.

Per què?
Perquè és un llibre divertidíssim ideal per enganxar als nens a la lectura. Són històries sobre animals, que totes comencen igual: "Esta era una pulga...", "Este era un elefante..." i que pots anar llegint desordenadament. Les històries, algunes curtes, d'altres més llargues, juguen amb l'absurd i l'exageració... per això rius molt. A més, estan escrites per Pinto & Chinto, una parella d'humoristes gràfics gallecs que són un referent.

A qui li pot interessar?
Als nens de cinquè de primària... tot i que a partir de 4t de primària ja poden llegir-lo.

Quan me l'he llegit?
Fa temps! A més, és un dels llibres clàssics de La Lliga dels Llibres de l'Hospitalet de Llobregat des de fa 4 o 5 anys.

Com el vaig conèixer?
Per l'editorial Kalandraka, que és una garantia. Fan una selecció del que publiquen molt acurada i el resultat sempre és excel·lent.

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Tinc pendents diferents llibres infantils que formaran part de la propera edició de La Lliga dels Llibres, n'hi ha un preciós que arrasarà... però no et puc avançar el títol! Només dir que és una història molt ben explicada, farcida d'imatges poètiques sobre la Guerra Civil.