Qui sóc?
Em dic Jaume Vilarrubí,
hospitalenc de tota la vida i militant de qualsevol lectura, en especial de la
de còmics (però també pot estar bé un prospecte mèdic). També em tornen boig el
bàsquet (sobretot quan el practicava) i el jazz (encara que sóc incapaç de
tocar bé ni un clàxon). Sóc bibliotecari a Gavà i tinc la sort de poder gaudir
molt de la meva feina. Crec que tot va començar quan volia llegir els cartells
dels comerços quan era petit i no sabia llegir, després em vaig indignar quan
em vaig aprendre l’abecedari i vaig descobrir que la H no es pronuncia, quina
estafa! Després van venir els còmics i els no còmics, i ja ningú em va aturar:
Delibes, Hermann Huppen, Monzó, Pratt, Vázquez Montalbán, Carlos Giménez,
Elvira Lindo, Frederick Peeters...
Què recomano?
Recomano apassionadament les dues parts de L'Àrab del futur de Riad Sattouf. Un còmic editat per Salamandra que ens explica la història d'un nen ros i ben ros, a la Líbia de Gadafi i a la Síria de Hafez el Asad.
Per què?
Per moltes raons, d'entrada per la capacitat de l'autor de conjugar una biografia sorprenent de manera hilarant i alhora emotiva. El discurs, però, no és absent d'un marcat accent crític, més o menys velat però estès amb enorme elegància. El dibuix sintètic i caricaturesc encaixa com un guant amb el text. El color bitonal encara ajuda més a agafar un to d'opereta. A més, està avalat per un munt de premis i seleccions de diversos països.
A qui li pot interessar?
A qualsevol lector sense complexos, amb sentit de l'humor i amb ganes de conèixer la misèria humana i les estructures de poder.
Quan me l'he llegit?
La primera part quan va sortir, farà potser un any. I aquesta segona tot just l'he acabat ara.
Per què el vaig agafar en préstec?
Conec l'anterior obra publicada de Sattouf i vaig sintonitzar amb ell des del primer moment amb la seva manera de filtrar la decadència humana a través de l'humor. Crec que la seva màxima deu ser: comencem a riure'ns de nosaltres abans que ho faci algú altre.
Llegeixo habitualment còmics?
Sí! El gènere biogràfic sempre m'ha interessat i amb el còmic he descobert que les grans històries sovint estan amagades dins de persones anònimes i discretes a qui has d'anar a trobar (o sinó, llegiu Los surcos del azar, de Paco Roca).
Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Doncs tinc moltíssimes ganes de començar Perramus d'Alberto Breccia i Juan Sasturian. Per a mi, l'autèntica gran novetat del passat Saló del Còmic de Barcelona. Una obra publicada per primer cop el 1985 i que mai s'havia publicat aquí completa. En una nit de lluna plena un esquadró de la mort descobreix l'amagatall d'un grup dissidents polítics (que tant podrien ser xilens com argentins). Perramus abandona els seus companys refugiant-se en una casa de barrets on tres prostitutes li oferiran escollir el pal·liatiu al seu sentiment de culpa: el plaer, la fortuna o l'oblit. Perramu escull aquest últim. Pròximanent el trobareu en un munt de biblios!
