Sangre en la calle del turco de Jose Calvo Poyato

Llegida el 27 de maig de 2014

     L’autor ens condueix en la  novel·la per una trepidant intriga sobre la qual traça un retrat bastant encertat de l'Europa de l'època en la qual Espanya juga un paper com un estat que encara reté possessions colonials i on exerceix com a potència. S’al·ludeix a la reeixida campanya de 1854 al Marroc, que és on es forja bona part de la fama i el crèdit personal de Prim i, que per la seva entitat territorial i econòmica, només podia ser una peça a tenir en compte en el convuls

tauler europeu de l'any 1870.

    L' argument del llibre és el següent: Fernando Besora és un jove periodista que, buscant fer-se un nom en el panorama literari espanyol, arriba a Madrid poc després de la Revolució de setembre de 1868 encapçalada pel general Prim i que va destronar a la reina Isabel II.

Isabel II (1830-1904)

    Com a reporter de La Iberia, diari progressista fundat per Calvo Asensio el 1854, Fernando investiga un fosc succés esdevingut en un palauet del carrer Carretes que li durà a descobrir una trama amb perilloses ramificacions, a un Madrid expectant davant la caiguda d'Isabel II. Al mateix temps , el protagonista, s’enfronta al repte impossible del seu amor per Paulina Azpeitia, en un temps on les dones eren utilitzades per les seves famílies com a moneda de bescanvi. Però sobretot es veu involucrat en l'obscura trama que envolta al general Prim i el seu desig d’acabar amb la dinastia borbònica que es veu obstaculitzat per les ambicions personals de personatges tals com el duc de Montpensier o el general Serrano.

    El final de la casa d’Àustria i l’arribada dels Borbons a Espanya han constituït la part fonamental de les seves recerques, encara que han transitat, amb obres de divulgació, per altres moments de la Nostra història. Fruit dels seus estudis ha estat la publicació d’una vintena d’obres dedicades fonamentalment a la

monarquia hispànica en el canvi del segle XVII al XVIII.

    Per documentar-nos d'aquesta època històrica us oferim aquest article de la revista Sàpiens descobreix la teva història.

    També podem veure a You tube un trailer de la pel·lícula:

      Nascut a Cabra (Còrdova) al 1951, José Calvo Poyato és Catedràtic d'Història i doctor per la Universitat de Granada en Història Moderna. És membre de la Real Acadèmia de Còrdova. Militant del Partit Andalucista, entre 1991 i 2000 va ser alcalde de Cabra, la seva ciutat natal, i diputat del Parlament d'Andalusia. Al 2005 va dimitir com a diputat i va abandonar la política activa. Des de 2008 manté una columna d'opinió setmanal en el diari ABC, en la seva edició a Còrdova.

      El 1995 va publicar la seva primera novel·la: L'encanteri del rei a la qual van seguir Conjura a Madrid i La Bíblia Negra. Diverses de les seves obres han estat traduïdes a diferents idiomes. Com a novel·lista li han interessat les èpoques que constitueixen la seva especialitat històrica i també les dones que per la seva personalitat van cridar l'atenció dels seus contemporanis. És el cas de Caterina Sforza, protagonista de La dama del drac i Hipatia d'Alexandria, figura principal de El Somni de Hipatia. Amb L'Ordre Negra va ser finalista del premi Torrevella, el 2005.

     Ha guanyat el premi “Juan Valera”, el “Monografía” d’investigació i el Accèssit al Premi d’Història Social Juan del Moral per varies de les seves obres. És també guanyador del premi “Juan Bernier” d’Història.

 

    Per acabar, podeu consultar la guia de lectura que hem preparat a la biblitoteca sobre aquesta obra.

Tristana de Benito Pérez Galdós

Llegida el 29 d'abril de 2014

A meitat del segle XIX es produeix un canvi en els gustos estètics de la societat. Davant  l’idealisme com a mitjà d’enfrontar-se a la realitat insatisfactòria de la que s’intenta “fugir”, característic del Romanticisme, sorgeix ara un desig dels escriptors de reflectir la societat analitzant-la de manera crítica amb resultats diversos depenent de la seva ideologia. A mesura que el segle avança, la nova estètica s’allibera dels restos del Romanticisme per l’influència de noves corrents filosòfiques i científiques: el positivisme; l’experimentalisme; l’evolucionisme i les teories sobre l’herència. 

A mesura que el segle avança, la nova estètica s’allibera dels restos del Romanticisme a causa de l’influència de noves corrents filosòfiques i científiques: el positivisme; l’experimentalisme; l’evolucionisme i les teories sobre l’herència.

El terme “realista” s’aplicava a França als escriptors romàntics que en les seves obres introduïen elements agafats de la realitat més propera (de la natura, costums..) i les reproduïen amb fidelitat descriptiva. Espanya que coneix l’èxit més tardiament que Europa té unes tendències narratives que es convertiran en precedents literaris de la novel·la realista: la novel·la històrica romàntica, fulletons, novel·les per entregues i el quadre de costums. A més a més el retorn a la tradició realista de la novel·la espanyola dels segles XVI i XVII (Cervantes i la picaresca) i la influència d’escriptors del realisme europeu com els francesos Balzac (Comedia humana, anterior a 1850), Stendhal (Rojo y negro, 1830), Flaubert (Madame Bovary, 1857), i dels anglessos Dickens (Oliver Twist, 1838) i Tackeray (La feria de las vanidades, 1847-48).

L’any 1870 es publica a Espanya el que es considera la primera novel·la del realisme espanyol, La Fontana de oro, de Galdós. Els anys 80 el realisme espanyol evoluciona cap al Naturalisme per influència d’Emile Zola. Es publicaran La desheredada (1881) de Galdós, considerada per la crítica com la primera novel·la naturalista de qualitat, Tormento, La de Bringas i Lo prohibido. D’altres autors La tribuna (1882) de Pardo Bazán; La Regenta (1884-85), de Clarín, etc.

Tristana, forma part d’una sèrie de novel·les en les quals s’adverteix un enfocament més espiritual i psicològic de la realitat que el mateix autor va anomenar de “naturalisme espiritualista”. Per a Galdós, la novel·la no només es pot limitar a reflectir la realitat de forma objectiva com postulava Zola. Es va interessar més per reflectir l’ànima dels seus personatges (que és on niuen les idees i emocions que expliquen la nostra conducta) i és per aquest motiu que els protagonistes de Tristana (1892), Nazarín (1895) i Misericordia (1897) posseeixen una rica vida interior. Vol reflectir la vida tal qual és, la novel·la naturalista va abordar el problema de la marginació de la dona. Tristana, va ser un dels personatges que millor va encarnar el malestar de la dona davant l’ordre social establert, protestant contra les prerrogatives dels homes, desdenyant del matrimoni, despreocupant-se dels assumptes domèstics, aspirant a ser mare soltera, desitjant cultivar-se i aprendre un ofici, i prendre les seves pròpies decisions sense haver de donar explicacions als homes. Però l’autor que pretenia ser fidel a la realitat de la seva època sap que l’emancipació de la dona és un somni impossible de realitzar encara que s’identifiqués amb el krausisme, moviment que defensava la igualtat dels drets pels dos sexes. Els krausistes, insisteixen en l’educació de la dona per a convertir-se en un ser autònom. Galdós creia que la situació social de la dona havia de canviar però sorprèn que condemni a Tristana amb una malaltia que l’impedirà la seva emancipació.

L’amputació que patirà la protagonista simbolitza el fracàs de les idees d’independència de les dones a finals del segle XIX.

Les novel·les espiritualistes posen de manifest que Galdós se sentia defraudat amb la burguesia a la que acusava de traicionar a les classes humils i d’oprimir al poble.

Diversos estudis crítics han destacat el contingut biogràfic de Tristana basant-se en la relació amorosa que va iniciar Galdós el 1891 amb Concha-Ruth Morell. Una dona bella, de cabells rossos que acabava de complir vint-i-nou anys quan va conèixer a Galdós. Per aquell temps, l’escriptor ja era un home famós i adinerat que encara continuava solter als seus quaranta-vuit anys perquè desdenyava el matrimoni. Contra els gustos dominants del seu temps a Galdós li agradaven les dones liberals i amb afan d’independència. De fet, acabava de trencar su idili amb l’escriptora Emilia Pardo Bazán que s’havia separat del seu home i lluitava per la igualtat dels sexes. També don Lope comparteix dues qualitats amb l’autor: el seu menyspreu pel matrimoni i la seva gran generositat en ajudar econòmicament als seus amics quan es troben en dificultats.

Galdós va escriure Tristana els primers temps de la serva relació amb Concha Morell per la tardor de 1891 i els primers dies de l’any següent. Al gener de 1892 ja havia acabat l’obra.

Tot seguit us oferim un tràiler extret de YouTube d'aquesta obra adaptada per Luis Buñuel l'any 1970. El cineasta va advertir que només s'havia "inspirat" en la novel·la de Galdós, i que introdueix modificacions de tot tipus. 

Si voleu més informació sobre la versió cinematogràfica de Tristana podeu consultar la guia de lectura confeccionada per la biblioteca.

Com a curiositat, us remetem a un article molt interessant d’Arsenio Escolar que va sortir publicat al setmanari Cambio 16 el 30 de gener de 1989 sobre “Las mujeres de Galdós”.

Les últimes novel·les i drames de Galdós demostren la fidelitat de l’autor a les seves idees. A partir de 1911, es va quedar quasi cec i es va sentir obligat a dictar les seves obres. Al terreny econòmic, no li anava millor, com que mai s’havia administrat bé, va arribar a la vellesa molt just de recursos encara que mai escriptor del seu temps havia guanyat tants diners com ell amb els seus llibres. Potser, amb el Premi Nobel e Literatura hauria pogut millorar la seva situació, però l’Església i els conservadors van interposar tota una sèrie d’obstacles perquè no fos així. Galdós va morir el 2 de gener de 1920 quan preparava una novel·la sobre la vida miserable dels miners de Río Tinto.

Bibliografia consultada:

Benito Pérez Galdós, Tristana: Barcelona, Vicens Vives, estudis i notes de Montserrat Amores i Agustín Sánchez Aguilar.
Benito Pérez Galdós, Tristana, Madrid, Cátedra, edició d'Isabel Gonzálvez i Gabriel Sevilla.


Per acabar, podeu consultar la guia de lectura que hem preparat a la biblioteca sobre Tristana.

El rey de hierro de Maurice Druon

Llegida el 25 de març de 2014


El rey de hierro és una novel·la publicada l'any 1955 per l'escriptor francès Maurice Druon. És tracta de la primera entrega d'una saga de sis novel·les, anomenada Los reyes malditos, on l'autor narrava els regnats dels darrers reis de la dinastia capeta de França. La saga va ser un gran èxit a França, i fins hi tot la cadena de televisió estatal en va acabar fent una sèrie.

Maurice Druon va compaginar tota la seva vida la literatura i la política. Home de conviccions conservadores, va lluitar a la resistència durant la segona guerra mundial i va acabar havent de fugir a Anglaterra. Allà s'uní a les tropes del general De Gaulle i va posar lletra a l'himne dels resistents: Le chant des partisans. Després de la guerra tornà a França on debuta com a escriptor amb una trilogia ambientada en la França d'entreguerres: El fin de los hombres. Li va reportar un gran èxit i la possibilitat de dedicar-se a la literatura. Després de la publicació de la darrera novel·la de Los reyes malditos, però es va decantar decididament per fer carrera política dins el partit gaullista. Va ser ministre de cultura i diputat, i a partir de 1985 va ser escollit secretari permanent de l'Acadèmia francesa, la institució que dicta les normes de la llengua francesa, càrrec que ostentà fins la seva mort l'any 2009.

Maurice Druon Font: wikipedia

Com ja hem comentat El rey de hierro és la primera entrega de la saga, anomenada Los reyes malditos. El nom li ve de la maledicció que Jacques de Molay, el darrer Gran Mestre de l'Orde del Temple, va proferir sobre Felip IV de França, el rei de ferro que dona títol a la novel·la, que l'havia condemnat a mort per heretge. La novel·la ens narra els darrers dies del regnat de Felip, des de la maledicció del Gran Mestre, fins a la seva mort, on assistirem a les intrigues de palau que es van ordint al seu voltant, alhora que es posen les bases de la caiguda de la dinastia capeta i de la guerra dels cent anys contra Anglaterra.

Per desgràcia no hi ha massa informació sobre aquest període disponible a la xarxa en català o castellà. Podeu consultar aquesta  biografia de Felip IV publicada a la web de biografies Mcnbiografias. També teniu l'article sobre el mateix Felip IV a Ecured la wiki cubana que pretén ser un alternativa a la wikipedia. I podeu consultar els articles de la pròpia wikipedia sobre el rei Felip IV, i sobre el Gran Mestre Jacques de Molay.

Sobre la saga de Los reyes malditos podeu consultar l'article que li dedica la wikipedia, així com les ressenyes als blocs especialitzats en novel·la històrica, Hislibris.com, i Novelahistorica.net.

També podeu mirar aquest interessant documental produït pel canal  de National Geographic sobre el judici als templers.

Sobre Maurice Druon tampoc hi ha molta informació a la xarxa, ja sigui en català o en castellà  El més interessant és aquest ressenya que va publicar Carmen Grimau a la pàgina web libertad digital, i que conté també un interessant resum de la seva vida, feta per una persona de conviccions conservadores com el propi Druon. L'article que li dedica la wikipedia en espanyol és molt senzillet, però conté els elements principals de la seva  biografia.

I com sempre, podeu ampliar els coneixements consultant la guia de lectura que hem fet sobre la novel·la.